viernes, 20 de julio de 2018

Móviles y conducción


¡La culpa es del móvil!

Las estadísticas de los accidentes de tráfico de nuestro país son espeluznantes.
Los datos que se nos ofrecen son aterradores, pero la única pedagogía que se muestra para evitarlos deja mucho que desear.
Mensajes cariñosos, de dudosa eficacia, cuando vamos por la autopista:
 Motorista hazte ver
Conduce con atención
 Y un largo etcétera.
También tenemos los spots TV que atemorizan a más de uno.
 Las estadísticas que se ofrecen son más que penosas, preguntas que nos podrían ayudar brillan por su ausencia:
Experiencia de los conductores, horas conduciendo, situación laboral y familiar, tipo  de coche: antigüedad, potencia, velocidad en el accidente, hora del accidente, ocupantes del vehículo…
Lo que sí tienen claro es:
¡El culpable!
¡El móvil!
Resultado: más multas, menos puntos, conductores temerosos
Y:
Una propuesta:
Modo móvil
Vamos a pedir a todos los fabricantes de móviles que incluyan un nuevo modo.
Ahora que en muchos aviones se puede usar el móvil, pues resulta que pedimos una nueva función en los móviles, no sabemos si será para el coche, para el conductor, para los acompañantes o para los niños con su wasap.
Se ignora el porcentaje de conductores que usamos el móvil para que, con sus mapas, nos guíe, no siempre bien, pero su utilidad es innegable.
Creo que sería más inteligente que se aprovechasen los móviles para proporcionar información en ruta por parte de TRAFICO, que falta nos hace, a la vez que se pudiesen utilizar los móviles como cajas negras en caso de accidente.
La tecnología está para ser usada
Las leyes ¿sólo sirven para sancionar?
Unas carreteras con radares y limitaciones de velocidad, a menudo arbitrarias, poco ayudan a la conducción relajada y responsable.
Los sufridos conductores nos sentimos poco acompañados, menos informados y más perseguidos de lo sería deseable.

viernes, 13 de abril de 2018

Inteligencia política y delincuentes


Tengo un amplio abanico de dudas.
Tengo mucha mala leche acumulada.
Antes tenía dudas, hoy tengo certezas.
Dudo de los políticos, por suerte no de todos.
No creo en ESTE sistema político.
No creo en ESTA democracia.
El mundo ni es el que era ni lo volverá a ser.
Muchos políticos llegan al poder por sus habilidades, especialmente por su capacidad de chanchullo, en gaño y mangoneo.

El poder digital no consiste en tener información, es falso que la informació sea poder, el poder está más en la capacidad de manipular y engañar que en otra cosa.
El sistema de títulos español es un sistema corrupto: engaña a nuestros jóvenes, les vende humo y beneficia a los que están en el sistema.
Nos dirigen un mundo desconocido, donde el PODER quiere más PODER.
Su negocio es nuestro desengaño, que estemos quietos y que solo participemos en el teatro cada unos pocos años, después silencio.
Nos espera un largo túnel!

sábado, 24 de febrero de 2018

025

Vergonya de defensar que aquest augment per als jubilats i jubilades és just.
Volen justificar que és tot el que poden donar, a uns treballadors i treballadores, que s'han deixat la vida en el treball.
Estem en un món on la majoria s'empobreix, mentre que una minoria s'enriqueix.
Les seves estadístiques són clares: el poder i el diner sempre guanya.
Controlen la inflació econòmica, ho fan a canvi que el poder és cada vegada més gran.
Tenen mitjans tècnics per enriquir-se més i més.
Poden calcular a 5, 10 30 i 40 anys vista, però demanen el vot sols cada 4.
Quan toqui votar donen quatre rals i enganyen a tothom, o a quasi tothom, tornen a guanyar sempre els de sempre.

No diuen

A sobre de mentiders i manipuladors hi ha moltes coses que no diuen:
Quines inversions fan per residències de la tercera edat?
Diuen que molt gen gran viu sola, que cal ajudar-la, cert, però ho fan?
La seva ajuda als dependents i la soledat és d'una hipocresia vergonyosa.
Perquè arruïnen famílies senceres quan ens morim?
Volen treure el susc fins l'últim moment.
Volen fer creure que el problema és individual quan de fet és social!

On són els socialistes?
Quines solucions socials donen als problemes de la jubilació?
La riquesa que han creat jubilats i jubilades volen, on és?
El seu sistema individualista no té futur!
Calen solucions socials als problemes socials.
Tenim polítics que treballin per això?
Ho dubto, o almenys no es veu!



viernes, 16 de febrero de 2018

Lluita de crancs

No sé com es veuen els polítics de Catalunya i Espanya en aquests moments.
Com a ciutadà sento entre angúnia i perplexitat.
Els veig discutint entre ells, entre el sexe dels àngels i la pornografia de les papallones!
És com si la cosa anés entre Aranzadi i Pompeu Fabra.
Ells sabran de què van, però el ciutadà de peu ai làs!, ni idea, anem perduts.
Quan no hi ha un tema d'enfrontament cal inventar-ne un altre!
Ara toca la llengua, i el problema és que les serps són bífides i en volen treure una per quedar-se amb la del Quxot i Sahkespeare.

Els llibres

Per si fos poc ara toca revisar els llibres!
La nova Inquisición de Madrid entra en joc.
Cal revisar quins adoctrinen amb una doctrina que no els quadri.
Cal censurar-los.
No poden dir res que vagi la seva visió.
Ja sols falta que treguin les Webs on es parli del genocidi espanyol la Conquesta de Sud-amèrica.
No saben que molts professors avorreixen els llibres de text, que són fòssils vivent, que cal retirar-los a l'estanteria de les biblioteques.

No hi ha futur

Quines discussions!
Lleis, lleis, articles, judicis, presons!
Quin joc més bèstia, senyores i senyors.
Davant un futur ple de robots, amb criptomonedes i Informàtics de les coses arreu, parlen del passat gloriós, del paper que toca a Espanya a Europa, com si fos una croada d`alliberació!
No som ningú, és més som la riota, es presenta un senyor a unes oposicions i no té ni idea d'anglès, demana que hablen castellano i el foten fora després d'un panxot de riure.
Es presenta una homòfoba a Europa per defensar els drets de vés a saber qui i a punt estan de defenestrar-la.
Defineixen les paraules segons la seva mida: odi és sentit crític, llibertat és la censura, diversitat és monocultiu.
Què volen aquesta gent?
Pandereta toros i futbol!
No el fem joc, siguem intel·ligent i fem-los fora del seu camp de joc, no juguem amb ells.

domingo, 22 de octubre de 2017

Ens hem equivocat d'armes

Tenim Catalunya de potes amunt.

Hem utilitzat les urnes per lluitar contra Polifem[1], i no hem guanyat, tampoc hem perdut.
Les urnes són una eina per a la continuïtat, no són una eina per canviar res.
Amb les urnes tot segueix igual, hi ha alternança de poder gràcies a les urnes dins les grans societat. Poden servir per les nostres institucions petites, però per a la gran societat són una trampa per la democràcia.

Ens hem precipitat

A puntades de peu, cops de porra i maltractament, hem votat.
No ens han deixat, han fet trampes i ara diuen que els tramposos som naltros!
Dins de poc temps podrem votar amb els nostres mòbils, si no fan trampa i canvien les “seves lleis”.
En un futur proper, si tot va bé, podrem fer les votacions que vulguem des d’on vulguem.
Esperem una nova democràcia, malgrat els entrebancs que hi posaran els Polifems.
I el futur serà més nostre i menys seu.

Sabem el que volem

No volem ser expropiats de la nostra terra.
No volem que ens enganyin.
El teatre de molts parlaments és pura lluita entre interessos.
Estem més enllà.
Volem llibertat, vida, democràcia i justícia.
Lluny mentiders, enganyababaus i trilers dels parlaments.

Com ho aconseguirem?

Sols junts ho aconseguirem.
Ens calen xarxes ciutadanes potents i compromeses.
Cal que fem fora els mentiders.
Cal que ens unim i respectem les nostres diversitats.

El futur és nostre

Tenim el futur a les nostres mans.
Els rius de gent són imparables.
El món ens mira.
El poder Polifem ens tem, ens té por, parla de contagi.
Europa pot renéixer si ens fem forts.

Europa Sí, €uropa N$

Cal que Europa sigui la nostra.
No la del € i la burocràcia.
La de les normes i les fronteres.
Europa pedagoga dels desvalguts i ajudant al ciutadans que fugen de la fam i la guerra.
La nostra Europa no és una fàbrica d’armes, ho és de llibertat i de futur.



[1] Polifem és el gegant que sols té un ull: per veure el diner i el poder.