sábado, 24 de febrero de 2018

025

Vergonya de defensar que aquest augment per als jubilats i jubilades és just.
Volen justificar que és tot el que poden donar, a uns treballadors i treballadores, que s'han deixat la vida en el treball.
Estem en un món on la majoria s'empobreix, mentre que una minoria s'enriqueix.
Les seves estadístiques són clares: el poder i el diner sempre guanya.
Controlen la inflació econòmica, ho fan a canvi que el poder és cada vegada més gran.
Tenen mitjans tècnics per enriquir-se més i més.
Poden calcular a 5, 10 30 i 40 anys vista, però demanen el vot sols cada 4.
Quan toqui votar donen quatre rals i enganyen a tothom, o a quasi tothom, tornen a guanyar sempre els de sempre.

No diuen

A sobre de mentiders i manipuladors hi ha moltes coses que no diuen:
Quines inversions fan per residències de la tercera edat?
Diuen que molt gen gran viu sola, que cal ajudar-la, cert, però ho fan?
La seva ajuda als dependents i la soledat és d'una hipocresia vergonyosa.
Perquè arruïnen famílies senceres quan ens morim?
Volen treure el susc fins l'últim moment.
Volen fer creure que el problema és individual quan de fet és social!

On són els socialistes?
Quines solucions socials donen als problemes de la jubilació?
La riquesa que han creat jubilats i jubilades volen, on és?
El seu sistema individualista no té futur!
Calen solucions socials als problemes socials.
Tenim polítics que treballin per això?
Ho dubto, o almenys no es veu!



viernes, 16 de febrero de 2018

Lluita de crancs

No sé com es veuen els polítics de Catalunya i Espanya en aquests moments.
Com a ciutadà sento entre angúnia i perplexitat.
Els veig discutint entre ells, entre el sexe dels àngels i la pornografia de les papallones!
És com si la cosa anés entre Aranzadi i Pompeu Fabra.
Ells sabran de què van, però el ciutadà de peu ai làs!, ni idea, anem perduts.
Quan no hi ha un tema d'enfrontament cal inventar-ne un altre!
Ara toca la llengua, i el problema és que les serps són bífides i en volen treure una per quedar-se amb la del Quxot i Sahkespeare.

Els llibres

Per si fos poc ara toca revisar els llibres!
La nova Inquisición de Madrid entra en joc.
Cal revisar quins adoctrinen amb una doctrina que no els quadri.
Cal censurar-los.
No poden dir res que vagi la seva visió.
Ja sols falta que treguin les Webs on es parli del genocidi espanyol la Conquesta de Sud-amèrica.
No saben que molts professors avorreixen els llibres de text, que són fòssils vivent, que cal retirar-los a l'estanteria de les biblioteques.

No hi ha futur

Quines discussions!
Lleis, lleis, articles, judicis, presons!
Quin joc més bèstia, senyores i senyors.
Davant un futur ple de robots, amb criptomonedes i Informàtics de les coses arreu, parlen del passat gloriós, del paper que toca a Espanya a Europa, com si fos una croada d`alliberació!
No som ningú, és més som la riota, es presenta un senyor a unes oposicions i no té ni idea d'anglès, demana que hablen castellano i el foten fora després d'un panxot de riure.
Es presenta una homòfoba a Europa per defensar els drets de vés a saber qui i a punt estan de defenestrar-la.
Defineixen les paraules segons la seva mida: odi és sentit crític, llibertat és la censura, diversitat és monocultiu.
Què volen aquesta gent?
Pandereta toros i futbol!
No el fem joc, siguem intel·ligent i fem-los fora del seu camp de joc, no juguem amb ells.

domingo, 22 de octubre de 2017

Ens hem equivocat d'armes

Tenim Catalunya de potes amunt.

Hem utilitzat les urnes per lluitar contra Polifem[1], i no hem guanyat, tampoc hem perdut.
Les urnes són una eina per a la continuïtat, no són una eina per canviar res.
Amb les urnes tot segueix igual, hi ha alternança de poder gràcies a les urnes dins les grans societat. Poden servir per les nostres institucions petites, però per a la gran societat són una trampa per la democràcia.

Ens hem precipitat

A puntades de peu, cops de porra i maltractament, hem votat.
No ens han deixat, han fet trampes i ara diuen que els tramposos som naltros!
Dins de poc temps podrem votar amb els nostres mòbils, si no fan trampa i canvien les “seves lleis”.
En un futur proper, si tot va bé, podrem fer les votacions que vulguem des d’on vulguem.
Esperem una nova democràcia, malgrat els entrebancs que hi posaran els Polifems.
I el futur serà més nostre i menys seu.

Sabem el que volem

No volem ser expropiats de la nostra terra.
No volem que ens enganyin.
El teatre de molts parlaments és pura lluita entre interessos.
Estem més enllà.
Volem llibertat, vida, democràcia i justícia.
Lluny mentiders, enganyababaus i trilers dels parlaments.

Com ho aconseguirem?

Sols junts ho aconseguirem.
Ens calen xarxes ciutadanes potents i compromeses.
Cal que fem fora els mentiders.
Cal que ens unim i respectem les nostres diversitats.

El futur és nostre

Tenim el futur a les nostres mans.
Els rius de gent són imparables.
El món ens mira.
El poder Polifem ens tem, ens té por, parla de contagi.
Europa pot renéixer si ens fem forts.

Europa Sí, €uropa N$

Cal que Europa sigui la nostra.
No la del € i la burocràcia.
La de les normes i les fronteres.
Europa pedagoga dels desvalguts i ajudant al ciutadans que fugen de la fam i la guerra.
La nostra Europa no és una fàbrica d’armes, ho és de llibertat i de futur.



[1] Polifem és el gegant que sols té un ull: per veure el diner i el poder.

sábado, 7 de octubre de 2017

Un poble humiliat

Teníem una data: 1714
Cal afegir-ne un altra:
Les 24 h del 1-O
Colpejats, menystinguts, humiliats i maltractats.
Robats, enganyats i traïts.
Uns que ens deien amics es mostraren com enemics.
Els enemics es convertiren en botxins ferotges.
De les cendres d’aquell dia sorgiren espurnes de llibertat.
Esquinçats i dividits ara ens volen sotmesos.
Les sangoneres ens deixen sols.
Marxen lluny, diuen ja os apanyareu!
La nostra llibertat esdevé una partida d’escacs, però sense regles, amb un sol rei.
Ens volen porucs i vençuts.
Cap cot i humiliats.
Ens volen sotmesos i als seus peus.
Però n’hem aprés: sabem la nostra força.
Sabem que tenim la llibertat més prop que mai.
Els mentiders seran desemmascarats.
Tenim els nostres Gandhis i Mandeles

I la nostra lluita acabarà triomfant
 i serem un poble com vol ser.
Jordi Guim

miércoles, 4 de octubre de 2017

Hi tornem?

Això no es va acabar.

Els que s'ho creien es varen equivocar.
La dictadura ha seguit, si més no, els dictadors han sobreviscut, amb disfresses de demòcrates.
Hem gaudit un miratge de llibertat, però tot miratge es revela il·lusori quan hi arribes.
Ara no cantem el Ja sóc aquí, no ha arribat cap salvador, som nosaltres, ciutadans de Catalunya que ens deslliurem d'una dictadura que dura massa anys. Ara entonem Ja som aquí!
Un estat brutal ens ha colpejat a tots.
Amb cops i mentides. Molts cops i moltes mentides!
Estem o érem, per allà els anys 30: amenaces i més amenaces, esmolen els ganivets i els sabres fan soroll.

Tenim memòria?

No sé si les societats canvien, sovint no ho crec, hi ha massa exemples clars que ens fan dubtar:
La Rússia dels tsars, la de Lenin i la de Putin s'assemblen massa.
La Xina dels emperadors, la de Mao i l'actual tenen massa punts en comú.
Napoleó, Degaulle i Mitterrand s'assemblen molt.
Franco, Rajoy
No ho entenc però és com els fantasmes de la història ens perseguissin.
Som idiotes?
A Espanya tenim portes giratòries: els reis entre i surten, els polítics "espanyols" canvien de jaqueta quan els convé.
El cercle de provocar, culpar als altres, actuar i destrossar s'ha repetit moltes vegades.
El segle XX: dos monarques, una guerra, una dictadura...
Volen que el XX1 sigui igual!!
Els poderosos estan asseguts a la seva poltrona, i els altres a esbatussar-nos!
Diuen que estem dividits, ells són els principals divisors, el seu discurs d'odi el tenen ben après i heretat.

Espanya inmobilista?

Espanya quasi que no ha acollit refugiats.
Ha integrat, de quina manera, emigrants propers, especialment de Sud-americà.
Acollir els que sofreixen i fugen de guerres és un deure, un acte solidari i obligació.
Si no se n'han acollit, no és per mandra, és per por!
La por de l'estat que hi hagi canvis, que l'aportació de saba nova obri la nostra cultura.
Por que es repoblin zones que estan desapareixent, pobles que es buiden, on que abans vivíem còmodament.
Espanya és un país on el negoci del petroli és dels més enriquidors, els monarques espanyols tenen bons llaços amb els països productors, guanyen molts diners amb ells.
A aquest país les energies alternatives estan penalitzades.

Tenim una taxa d'emigrants qualificats molt significativa, si s'aconseguís que tornessin els joves que han tingut de marxar entrarien idees i es podria obrir aquesta cultura anquilosada.
S'han creat moltes línies AVE i d'autoposta, de poc ús i poca rendibilitat, però la fibra òptica és privilegi de ciutats i centres rics, l'expansió d'Internet és un dret social que el govern envesteix i dificulta tant com pot.
S'han invertit milions en TV amb DTD, però la finalitat és controlar l'opinió: les televisions locals cal que segueixin sent locals!
No sigui que Galícia, Catalunya i Andalusia es coneguin.
Hi ha motors pel canvi, però fan totes les travetes possibles per evitar-lo!
Si ens volem moure cal trencar cadenes: del passat, de la cultura, del Poder

martes, 3 de octubre de 2017

Ho heu aconseguit!

Gràcies senyors!

Avui Catalunya és al carrer

Hi som tots i totes.
Cap onze havia sigut tan gran!
Catalunya és un país ric, ric i divers, ple de gent de totes menes i de tots colors.
Els vostres cops, les vostres mentides us han rebotat a paret, ara us colpejaran per sempre

Un país llunyà

Sou país llunyà, que com sempre enganya i ha enganyat als seus ciutadans.Des de les vostres Corts, algunes corts i solls, com a Porquerisses, trameu contra nosaltres.Sembreu odis i mentides.Conspireu contra nosaltres.

Avui Catalunya és nostra!

Mentiu, que és el vostre ofici.Teniu el fantasma, amagat, conspirant i temerós del que puguem fer, que li prenguem la cadira.

Som un poble

Si miréssiu bé veuríeu que som un poble.Viu, despert i valent.
El nostre nacionalisme és la nostra riquesa.
Avui hem vist gent que pensa de manera molt diferent.
Però tota aquesta gent té una cosa clara: que som un poble.
Hi ha qui no té clara la independència, però sí que té clara una cosa: som catalans.
Heu aconseguit que avui estiguem units com mai.
Si aquesta unitat creix, si els polítics la deixen créixer de manera intel·ligent, llavors serem imparables.
Avui som més que mai.