viernes, 12 de septiembre de 2014

Reflexions sobre la diada

La V des d’un altre V

He viscut la V des del meu petit poble, Vallfogona de Riucorb, malgrat la TV encara no hi arriba prou bé. El poble es petit i, com tants d’altres, s’ha anat esmorteint des del centenar d’habitants als anys quaranta fins la cinquantena actual. Molts dels vallfogonins han anat a la diada, jo l’he viscuda des de Internet amb la mala connexió televisiva. Des d’ací ha sigut emocionant veure el milió i mig llarg de catalans i catalanes plegats en un clam.


Què he sentit?

 Des d’una immensitat de ciutadans he sentit un gran crit clar i diàfan demanant llibertat.
Diversitat d’interpretacions, moltes opinions, consignes diverses, motivacions, anhels, esperança, enuig, temors, rancúnies, amors, i molts i molts sentiments i raons.
Per sobre de tot, però uns crits els he sentit molt clars i diàfans:
Més llibertat!
Menys autoritarisme!
Urnes!

Un poble reeixit

Catalunya té una doble identitat segons es miri des de l’Espanya de Madrid o l’Europa que ens estima.
Contrasten amb l’agraïment de París i el paper de catalans i espanyols contra el nazisme.
Catalunya és i ha sigut estimada i admirada per personatges com George Orwel en el seu preciós Homenatge a Catalunya.
També ha sigut odiada i menyspreada:

Frases com les de Manuel Fraga:
'Cataluña fue ocupada por Felipe IV, Felipe V, fue bombardeada por el General Espartero y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a volverla a ocupar tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger de nuevo el fusil'.
(Manuel Fraga, 1961)
O be de Quevedo
'En tanto en Cataluña quedase un solo catalán y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra'.
(Francisco de Quevedo, 1640)
Incompresa i fins i tot amenaçada per personatges actuals com ara TOTS el del govern espanyol actual del PP.

El record històric

M’agrada reviure la història, sobretot la propera, especialment en lo que fa Catalunya, se’n poden treure conclusions i sabers interessants.
Per exemple el Fets de maig de 1937 on es veu que l’únic país del món on l’anarquisme ha tingut un paper important ha sigut el nostre!
Jo crec que l’esperit anti-autoritari del poble català perviu i demana llibertat, crec que quan cridem Independència demanem llibertat urnes. I se’ns neguen!
Quines són les nostres eines?
Repasso la història i veig personatges que ens poden inspirar:

Ens poden servir d’exemple per conquerir allò que volem i sabem com a nostre?
N´hi han uns quants a Madrid que no ho entendran fens que sigui massa tard, porten unes morralles que no els permeten veure més enllà del seu nas. No veuen que la resposta de un poble tip de que el trepitgin ja ha començat. Els joves de JERC i els membres de Podemos són exemples clars de que la insubmissió els pot resultar molt cara. Quan hi hagin en marxa iniciatives que perjudiquin seriosament els seus interessos ja serà massa tard!

Apagades massives de llum, de mòbils i fins hi tot de TV1 i TV2 els poden costar molt cares, el segle XXI té unes eines al abast del poble que el poder no ha somiat mai!

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada