Impost als pobres

Barcelona vol prohibir els cotxes  de més de 20 anys, especialment els Diesel, que són els que més contaminen.

Es posarà un impost de 8 € als cotxes grans que contaminin molt.

Es a dir, si tens pocs recursos:

1.     Aquells que tenen un cotxe antic, pagat amb la seva suor, que han pagat els impostos de circulació religiosament durant més de 20 anys:
Apa, a la brossa!.

2.     Encara que sols tinguis diners i el tinguis al carrer, pagant per estar a la zona blava, encara que sols el treguis el cap de setmana perquès es car i perquè si no ho fas es fa malver:
Apa, a al brossa!.

3.     Si tens una furgoneta vella, que et serveix per guanyar-te el arribar a fi de mes, però que no tens diner per comprar-ne una:
Apa, a la brossa

Si tens prous recursos:

1.     Tranquil encara que el teu cotxe consumeix molt pagues uns 80 € al any i problema resolt:
Pagues i fora problema.

2.     No pateixis si el teu cotxe, pot costar 30.000€ i total quasi un 2%
Pagues i fora problema

Impost pel canvi climàtic

Diuen que es un impost contra el canvi climàtic.

Ok, al mig de l’hivern, passejo per Barcelona i veig estufes que tenen els bars al carrer, suposo que el canvi climàtic no té res a veure amb això.

Al estiu passejo pel carrer,  l’aire condicionat de les tendes i locals amb les portes obertes conviden a que entri, tampoc té res a veure amb el canvi climàtic.

Veig avingudes on la nit es dia, amb grans aparadors il·luminats i fanals esplendorosos, mentre que a altres llocs quasi no s’hi veu, es veu que el canvi climàtic sols es pels pobres.

Davant meu tinc un cotxe que treu una fumarada que m’empesta i una mota que fa un soroll de mil dimonis, el canvi climàtic no té res a veure!

L’ultim que vaig veure un niu va ser al Montseny, els arbres de Barcelona ho tenen prohibit!,  cal podar-los i canviar-los sovint. No té res a veure amb el canvi climàtic.

El que consumeix un AVE no té res a veure amb el canvi!, cal anar de pressa 

I fer negocis lluny.

Els mòbils no consumeixen res, però quan faig una cerca a Google o quan envio una fotografia llavors es gratuït: no té res a veure amb el canvi.

A les 7 del matí o les 7 de la tarda, el carrer Aragó, o qualsevol altre, van ple de vehicles amb un sol ocupant. Cap problema!!

Crec que hi ha molta hipocresia i massa incongruència.

Si volem lluitar contra el canvi climàtic cal honradesa, voluntat i coherència.

Prenem exemple!

París capital del món!

Quasi 200 països parlant del canvi climàtic.
Moltes hores de discussió.
Debats, interessos, confrontacions.
Al final han arribat a uns acords, que encara de mínims, són acords.

Què s'ha d'aprendre?

En primer lloc cal que tinguem present, especialment dins de la pedagogia, tant escolar com social, que no hi ha res senzill, ni tampoc impossible.
Que parlant la gent s'entén.
Cal aprendre que no hi ha no problemes senzills ni solucions màgiques.
Que els plantejaments extrems no tenen sentit, que són més fruit de la precipitació i la impulsivitat que de la realitat.
Cal veure que el nostre món cal que canviï, i que a més ho pot fer!

Qui ha d'aprendre?

Els nostres polítics, catalans i espanyols.
Porten temps sense mostrar públicament els seus acords.
Sembla que discuteixin que negociïn, que...
Però molts estem tips i farts de no saber quasi de va
Que si la CUP, que si el del Sí, que la culpa és del PP...
No són els nostres servidors!, almenys no sembla!
És complicat el nostre país que el Canvi climàtic?
És Espanya més inamovible que una roca?, com la de Giblatar?
Una Constitució que no es permet canviar des d'ella mateixa no ens serveix!
Un Futur nou, viu, modern i possible el necessitem
Un Partido Unico, com una majoria absoluta ens porte a no poder negociar, no ens porte enlloc més que a l'endarreriment i al desastre.

Que n'aprenguin els nostres polítics d'una vegada!

Sords i cecs!

No sé si parlar d’estupidesa o d’ignorància, àdhuc de mala voluntat o de mala llet!

Les sancions al Barça, no sóc ni molt menys fanàtic!, indignen a qualsevol persona civilitzada amb quatre dits de seny!.

Si des de Espanya els veiem sords, des de la UEFA els sentim cecs.

Sords

Perquè no saben escoltar ni volen, el cant que hi ha darrere uns xiulets.

Perquè sols llegeixen la partitura sense saber ni la lletra ni el seu esperit.

Volen convertir el seu himne en un cant militar de “firmes i a la orden”.

Mai ens convenceran a cop de multes, sancions i improperis.

Mai escoltaran un poble que clama la seva llibertat i que no té com a seu un himne imposat, himne de guerra, sense lletra i amb cap més contingut que la batuta del director.

La darrera sanció per uns xiulets té aire de Fuenteovejuna: tots culpables!

Federació, entitats, equips...

Crec que sols els caldria posar 1€ de multa cada uns dels assistentes, no fan perquè s’atreveixen.

No saben escoltar l’himne de llibertat que hi ha darrere dels xiulets.

Pobre país aquest!

Cecs

Apa donç!

En tenim poc amb els nacionals i ara travessen fronteres!

Multa per les estaldes!

Qui mana a aquest món que en dieun Europa?

Voldrien que tothom anés al camp de gris i en silenci!

No saben veure que la senyera és per a molts un signe d’identitat, inesperable del anhel d’un futur lliure d’opressió!

No entenen que volen separar allò que a per a molts va unit i és inseparable: el sentiment d’un poble.

Saben molt de sancionar, saben molt de corrupció, diuen que construeixen destruint uns sentiments, diuen que aquesta és l’Europa i el món del futur, si és així els regalo aquest futur.

Posen multes a dojo:

·      Al Barça per l’estelada.

·      A Google per les cerques

·      A Microsoft quan els hi rota

·      A Grècia quan no paga

I metres el món va en una direcció que no és la seva

Quina pena aquesta Europa!

Què no podem fer amb Espanya?

Tip de Polifem!

Aquest Estat, que, com Polifem, està encegat en què només es vegi allò que ell vol!
Aquest Estat, que amenaça amb una Llei abans que es cometi cap suposat delicte.
Crec que amb aquest Estat sols puc dir les següents afirmacions.

Què no podem fer amb Espanya?

1. Tenir una política energètica racional
2. Modernitzar les nostres estructures productives
3. Disposar de la nostra riquesa i distribuir-la de manera més justa
4. Tenir un nivell de vida semblant a altres països europeus de la mateixa mida
5. Desenvolupar un sistema educatiu modern i d’acord amb les nostres necessitats i possibilitats.
6. No dependre de cap monarquia
7. Integrar i acollir altres cultures enriquint-nos mútuament.
8. Disposar d’un nivell de participació que l’estat espanyol ni pot ni vol donar-nos
9. Un sistema de pensions més just
10. Ruptura amb els vells models de democràcia
11. Gestió de les pròpies telecomunicacions
12. Una societat més igualitària
13. Disposar de les eines per la democràcia directa
14. Deixar de dependre de les oligarquies del centre d’Espanya
15. Trencar amb el passat de submissió
16. Tindre un moviment obrer i sindical propi i independentment del de Madrid
17. Disposar de models urbans més d’acord amb el nostre temps.
18. Recuperar la història perduda i retre homenatge als moviments obrers i socials del segle XX al nostre País
19. Impulsar l’Europa dels pobles
20. No dependre de l’Església centralista i antidemocràtica de certs bisbes i prelats espanyols

Prou Polifem!

No ens fa por aquest Ciclop que durant anys ha ofegat el nostre Poble!

Preguntas, con la respuesta incluida

Mamá, papá

Una pregunta, típica en ciertos ambientes culturales, conlleva una respuesta que suele ser rápidamente respondida en sentido contrario: 

- ¿A quien quieres más, a papá o a mamá?

El niño o la niña, después de unos instantes de duda responde:

Pues a...

El interlocutor, sabedoso de la duda dice pues mira...

Entonces el niño o la niña rectifica y dice lo contrario.

Después de dudas y rectificaciones suele terminar con un:

-Pues por igual.

El resultado es el de crear una discusión en la mente del infante.

¿Quieres que tu país sea independiente?

Esta pregunta se ha llevado con una respuesta parecida en Escocia y en Quebec. Lleva el mismo camino en Cataluña. El resultado es parecido:

48% en un sentido ante 52% en el otro.

La respuesta la vemos implícita en la pregunta:

La incapacidad de gestionar una situación por parte de la estructura democrática actual:

Ganan unos frente a pierden otros.

Ganadores frente a perdedores

No nos imaginamos una competición con dos ganadores.

¡No pueden haber dos campeones de Europa en fútbol!

Los records mundiales se miden hast el absurdo de décimas o centésimas para evitar que se compartan o igualen.

¿Será que es tan difícil compartir? ¿Somos prestadores egoístas?

La ideología que hay detrás de todo esto rezuma hasta impregnar nuestra organización social y política.

Se han inventado reglas matemáticas para que el cálculo sea responsable de los resultados, vemos la regla d'Hont por ejemplo.

La trampa de los números

Se nos venden cifras para tranquilizarnos o para ponernos nerviosos.

Se nos venden números y cifras para manipular y falsear.

Valores para estandarizar y arbitrar.

Para justificar, para vender, engañar.

Estamos tan acostumbrados al cuanto vale esto que, a menudo, no preguntamos.

Muchos políticos dominan el arte de los números de manera que se alternan en el poder con una asombrosa comodidad, son lo miméticos de la verdad, nuca sabes ni que chaqueta llevan ni que color tienen, si lo hay, en su corazón.

La impotencia de gestionar

Veamos el tema político.

Por ejemplo la Independencia.

Parece como fuera imposible de gestionar la diversidad de un país como Catalunya.

Como si la cultura fuera una única excusa, como si la economía fuese tan rígida que no se admite ninguna variación de un modelo centralista.

A Cataluña y a España se le domina con una definición de solidaridad incuestionable: mientras que los bancos cobran intereses unos regalan dinero y otros reciben, en cuestión de igualar regiones...

O bien otros ejemplos, como el aborto.

Se reduce el tema a un pulso estadístico, un 51% frente al 49% gana  el primero y el otro se aguanta.

¿Tan difícil es gestionar la diversidad?

Pues parece que sí.

Es necesario inventar otras reglas, otro tipo de sociedad y funcionamiento

Reflexions sobre la diada

La V des d’un altre V

He viscut la V des del meu petit poble, Vallfogona de Riucorb, malgrat la TV encara no hi arriba prou bé. El poble es petit i, com tants d’altres, s’ha anat esmorteint des del centenar d’habitants als anys quaranta fins la cinquantena actual. Molts dels vallfogonins han anat a la diada, jo l’he viscuda des de Internet amb la mala connexió televisiva. Des d’ací ha sigut emocionant veure el milió i mig llarg de catalans i catalanes plegats en un clam.

Què he sentit?

 Des d’una immensitat de ciutadans he sentit un gran crit clar i diàfan demanant llibertat.

Diversitat d’interpretacions, moltes opinions, consignes diverses, motivacions, anhels, esperança, enuig, temors, rancúnies, amors, i molts i molts sentiments i raons.

Per sobre de tot, però uns crits els he sentit molt clars i diàfans:

Més llibertat!

Menys autoritarisme!

Urnes!

Un poble reeixit

Catalunya té una doble identitat segons es miri des de l’Espanya de Madrid o l’Europa que ens estima.

Contrasten amb l’agraïment de París i el paper de catalans i espanyols contra el nazisme.

Catalunya és i ha sigut estimada i admirada per personatges com George Orwel en el seu preciós Homenatge a Catalunya.

També ha sigut odiada i menyspreada:

Frases com les de Manuel Fraga:

'Cataluña fue ocupada por Felipe IV, Felipe V, fue bombardeada por el General Espartero y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a volverla a ocupar tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger de nuevo el fusil'.

(Manuel Fraga, 1961)

O be de Quevedo

'En tanto en Cataluña quedase un solo catalán y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra'.

(Francisco de Quevedo, 1640)

Incompresa i fins i tot amenaçada per personatges actuals com ara TOTS el del govern espanyol actual del PP.

El record històric

M’agrada reviure la història, sobretot la propera, especialment en lo que fa Catalunya, se’n poden treure conclusions i sabers interessants.

Per exemple el Fets de maig de 1937 on es veu que l’únic país del món on l’anarquisme ha tingut un paper important ha sigut el nostre!

Jo crec que l’esperit anti-autoritari del poble català perviu i demana llibertat, crec que quan cridem Independència demanem llibertat urnes. I se’ns neguen!

Quines són les nostres eines?

Repasso la història i veig personatges que ens poden inspirar:

Luther King

Gandhi

Nelson Mandela

Ens poden servir d’exemple per conquerir allò que volem i sabem com a nostre?

N´hi han uns quants a Madrid que no ho entendran fens que sigui massa tard, porten unes morralles que no els permeten veure més enllà del seu nas. No veuen que la resposta de un poble tip de que el trepitgin ja ha començat. Els joves de JERC i els membres de Podemos són exemples clars de que la insubmissió els pot resultar molt cara. Quan hi hagin en marxa iniciatives que perjudiquin seriosament els seus interessos ja serà massa tard!

Apagades massives de llum, de mòbils i fins hi tot de TV1 i TV2 els poden costar molt cares, el segle XXI té unes eines al abast del poble que el poder no ha somiat mai!