jueves, 19 de noviembre de 2020

Mentides i pors

Mentides i pors

 Porto uns set anys de jubilat

Em considero dins d’aquells somiadors que vàrem iniciar la utilització de la informàtica, des del antics Comodores i PC’s, amb MSDOS i l’inic de Windows, bregant entre Microsoft i MAC.
Molts ja dèiem fa uns quants anys coses que ens han anat donat la raó.
La progressiva desaparició del paper, la lectura electrònica, el naixement d’una nova pedagogia i moltes altres idees, que encara eren als nostres somnis.
Contemplo amb una tristesa i dolor la situació actual. No és senzilla ni gens menys, però molts encara la fan més complexa, és un gran  èxit i un esforç ingent el tindre les escoles en funcionament, però això no nega les mancances i la pèrdua d’una oportunitat única: aprofitar la situació per treure’n un profit pel futur que vindrà, esperem molt aviat.
Durant l’espai de temps perdut, malgastat i vergonyós de l’estiu, esperant un miraculós turisme que amb el seu manà tornaria Espanya a la riquesa, l’ensenyament s’ha dedicat a programar un retorn a una escola impossible en temps de Covit, com si no passés res, tot calia que seguís igual!
En lloc de revisar continguts i programacions, enlloc de proporcionar les eines que calen al alumnes per un ensenyament possible, en gran mesura virtual, la programació s’ha centrat en els aspectes sanitaris, sense dedicar els esforços que calen a les noves situacions.
Tenen por?
A un ensenyament que contempli la utilització de eines i programes telemàtics, que comporti la creació de grups virtuals, de nous programes, de nous rols tutorials, d’una gestió de temps i continguts més d’acord amb els temps actuals.
Menteixen?
Diuen que l’ensenyament durant el confinament ha sigut un fracàs. Quines són les mesures que ho confirmen? On són les estadístiques? To t ha anat malament? 
Què volen?
Els del Poder parlen de la necessitat d’un salt tecnològic. Volen tindre-ho tot controlat i lligat, des dels professors fins les famílies
Perfecte.
Però l’escola és un dels motors, si l’aturen no rutllarà res!
Continguts, metodologies, recursos, i sobretot: transparència, democràcia i valentia.

sábado, 9 de mayo de 2020

Covit19

El Covit19  és un cigne negre?
Inesperat, rar, impredictible?, treien les idees de Nassim Taleb?
Els nostres historiadors, igual que molts antropòlegs i sociòlegs estan servint cafès, si pintessin alguna cosa, si es tinguessin en compte els coneixements històrics,possiblement les coses haguessin anat per altres camins.
Lo d’impredictible és força discutible, amb una mica de voluntat i intel·ligència possiblement les coses hagueren anat per altres camins.
Quina mena de bitxo és Covit19?
Ens fa mal, molt mal, quan ataca, quan malmet la salut de milers de ciutadans.
El veiem com un  virus d’entre 50 i 200 nm. Amb uns 30 k nucleòtids.
Com agent individual és petit, però segueix i segueix fins a destorçar-ho tot.
Com actua?
És un agent infecciós eficaç, ocasionant l’actual i temible pandèmia.
El podem veure com un agent intel·ligent, si mirem els milions d’individus que els formen, no com entitats individuals aïllades, sinó com un organisme intel·ligent, el veurem com un ésser que pot:
1.     Aprendre, originant mutacions i  fent que les millors progressin.
2.     Colonitzant  ambients diferents
3.     Amagar-se segons les condicions siguin millors per expandir-se
4.     Lluitar amb l’organisme humà que no el reconeix.
5.     Manifestar-se de molt diferents maneres segons l’hoste que ataca.
És doncs, un organisme intel·ligent!
No sé com pot jugar amb una de les nostres màquines intel·ligents com ara Watson o  Google, però m’agradarà veure que passa quan juguen contra Covit19

jueves, 20 de febrero de 2020

¿PIN?, NO, ¡PIM PAM PUM!

¿Quien quiere controlar? ¿Que quieren controlar?

Tienen miedo a la verdad, miedo al futuro.
Que los padres impidan que sus hijos aprendan.
No quieren que se cuestione lo que les gusta.
Que en las escuelas se den prácticas de tiro.
Vídeos y prácticas taurinas, de esgrima y lo que sea.
Una sola cadena de TV, pero eso sí: cadena.
¡Oreja y rabo al PIN!, es lo suyo.

Una escuela para el futuro

El mundo en que se mueven los estudiantes de hoy, no es el mismo en el que se diseñó lo que se les transmite.
Los contenidos se generaron cuando había una décima parte de los que hay hoy.
Se escribe y se publica más hoy en un sólo día, que lo que se hizo en todo el siglo XIX.
Vivimos en una Babel permanente, con nuevos signos, problemas, idiomas, descubrimientos y problemas.

¿Qué enseñamos y cómo aprenden?

Los estudiantes actuales aprenden desde múltiples sitios, de muchas maneras y muy diferentes de lo que pretendemos y queremos, 
El mundo es un aula abierta, móviles, TV, viajes... todo es una escuela para aprender y enseñar.
Todo lo que se enseña tiene su antítesis: geografía y turismo, historia y cine, solidaridad y lotería, sexo y pronografía. matemáticas y azar. Todos los contenidos tiene su doble en un sentido diverso y complementario, lo que se enseña y aprende enlas escuelas tiene su duplicado antitético en el mundo real.

Vacíos y más vacíos

Las escuelas están, muy a menudo, vacías de los contenidos que se presentan el mundo real.
Los docentes a menudo decimos que no sabemos para qué futuro enseñamos a nuestros alumnos, cierto, no sabemos cómo será el mañana, que oficios existirán y que mundo laboral tendrán los alumnos.
Pero sí debemos saber cómo es el mundo de hoy.
No debemos ignorar por dónde transitan los estudiantes.
Las aulas deberían estar imbuidas de presente, de futuro, inundadas de la riqueza y los problemas del pasado.
Por ejemplo: en el presente se debe enseñar qué es el juego, qué es la ludopatía y cómo se generan los conocimientos para que sean víctimas de ello, mostrar las trampas psicológicas. qué hay detrás del juego.
Por ejemplo: la pornografía se combate no ocultándola, mostrando qué es y qué engaños y negocios hay detras de la misma.
Un futuro con robots, ciudades inteligentes y problemas sociales, un futuro global. No se deben ocultar en las aulas.
Una historia global, vista desde muchos puntos de vista, arte, economía y violencia...

Precisamos una escuela vivo, lejos del control de cuatro visionarios retrógrados.




miércoles, 27 de noviembre de 2019

Canvi climàtic


Mentiders i botxins

El canvi climàtic és un fet innegable.
Ho saben els poderosos.
No els preocupa, tenen prou poder per construir-se el seus refugis on els calgui.
Ho saben els que munyen la natura, faran el que calgui fens que sigui com famèliques vaques.
Sols volen diners i poder.
Sobrem molta gen.
Amb una dècima part en tindrien prou per seguir el seu camí.
No els preocupen milions de morts, que saben que hi seran.
Se`ls en fot!
Convertiran la porqueria que estan creant  en un negoci.
Tot té per ells el mateix objectiu: diners i poder.
Mentre ens donen les escorrialles, d’una festa disfressada de democràcia.
Quan uns parlen i altres neguen la destrucció del planeta, mentre, podem cridar, podem fer el que vulguem, no ens faran cas, saben què volen, on ens porten i on anem.
El poder mai ha tingut tant poder.
Els reis poden fer el que els seus avant passats, reis, emperadors, mandarins i tota la caterva de poderosos mai havien somiat.
Els botxins som naltros mateixos, per quatre engrunes ens tenen ensinistrats, paradisos de quatre dies, viatges a edens llunyans, estris màgics que ens fan creure en un món paradís, quatre llaminadures per acontentar-nos.
Quina força cal per la rebel·lió?
La nostra!

sábado, 16 de marzo de 2019

Greta Thunberg

Genial!
Gritamos, luego cabalgamos!
Creo que el movimiento promete, como jubilado siento los ecos del 68.
Una y otra vez resuenan, el mismo eco, el mismo corazón
Pero detrás del ruido, un vacío ensordecedor.
¿Algo falla?
Chillar no es sinónimo de vencer, lo sabemos muy bien en Cataluña.
La libertad sin acción cae en saco roto.
Educación sin libertad no lleva a ningún sitio
La libertad sexual de nuestros jóvenes se ve anulada por una publicidad perversa, que sólo busca su explotación.
Después del grito ecologista viene la acción, sin ella el movimiento se vuelve estéril
No podemos chillar a un mundo sordo, no vale la pena
Precisamos acción


Acción  sobre productos no verdes
Acción sobre actividades no verdes
Boicot, acción, alternativas,
Sin ello el movimiento será absorbido por una sociedad que lo domina todo
Lo puede convertir todo en moda o en humo
El movimiento de  Greta Thunberg puede ser una excepción:
Las herramientas globales con las que cuenta tienen, en las redes actuales un poder que jamás se había tenido!
¿Vamos hacia una revolución ecológica?
OJALÁ ASÍ SEA


lunes, 25 de febrero de 2019

Populismo y voto

El populismo campa por sus anchas en Europa y a lo largo y ancho del mundo mundial!
Planteamientos simples y simplistas envenenan razonamientos y medias verdades.
En un mundo donde la inmediatez reina por doquier, y donde las fake news son el pan de cada día, el populismo reina y crece por doquier.
Dar la razón al pueblo es, como Fuenteovejuna, asegurar que no hay respuesta posible, que se tiene la razón.
Vivimos en democracias más o menos reales, llenas puntos oscuros y de medias verdades, herederas de lo que los griegos diseñaron siglos ha, podemos escoger,  que no elegir, a algunos de nuestros representantes, lo podemos hacer con cierta periodicidad, salvo errores de empates.
Las urnas son vigiladas y garantizan que no haya fraudes, los ciudadanos que quieren pueden votar libremente, los que no lo hacen deben aceptar el resultado de la votaciones, igual que los que sí votaron, pero se mantienen fuera del juego del sistema.

Un voto y punto..

El voto no es un contrato, ¿lo debería ser?, ¿lo puede ser?
El voto es la respuesta al plan de marketing de los partidos políticos.
Una vez entregado el voto se deben aceptar los resultados, se aceptan y a esperar otros cuatro años para volver a participar.
No hay mecanismos ciudadanos para revisar o certificar los resultados, para exigir el cumplimiento de las propuestas votados.
Lo que se prometió por parte del partido ganador y lo que se ha realizado suelen estar, demasiado a menudo,bastante lejos.

Un mundo moderno

Tenemos mecanismos suficientemente avanzados para mejorar el sistema de urnas.
Las urnas electrónicas proto serán seguras, a prueba de errores y manipulación.
Posiblemente los móviles puedan sustituir, en las sociedades avanzadas, las urnas. Mientras aguantamos el chaparrón populista, de las urnas del voto único.
Un mundo democrático debería permitir, posiblemente, una riqueza participativa:
Un voto como contrato
Un voto como compromiso
Un sistema de votos más allá de un sólo voto (por ejemplo los ciudadanos podrían disponer de die puntos a repartir...)
Un sistema participativo con poder real
Un participación en las sesiones de control ( hay mecanismos informáticos para procesar milloren de preguntas)
Dudo que una democracia basada en un documento INMÓVIL pueda pervivir durante mucho tiempo en el mundo actual.
Un mundo dinámico, vivo, y en constante evolución precisa herramientas que le permitan respirar, evolucionar, crecer y adaptarse a las necesidades de este mundo actual.


jueves, 6 de diciembre de 2018

Aquest país no és el meu!


Fa quaranta anys vaig votar NO al franquisme.

Vaig votar SÍ a un referèndum perquè no hi havia alternativa.
Han passat moltes coses des de llavors.
El que tinc clar és no m’identifico amb aquesta Espanya, on ens volen fer combregar amb rodes de molí.
Diu que ens volen, però ens tracten a hosties i cop de bastó.
Es creuen que amb quatre Euros trucats, sempre promesos, però mai entregats, ens podran comprar!
Mentiders!
Qui ens parla d’aquest futur que veiem a la cantonada?
Del canvi climàtic en parlen a París, però no a Madrid ni a Barcelona.
D’aquest món en ebullició, amb moviments migratoris, amb canvis polítics no ens en diuen res que ens el clarifiqui.
Mai hi havia hagut les eines per participar en el govern com les que tenim avui!
Poden celebrar referèndums, consultes, votacions i el que calgui, però el poder té les urnes tancades i sols es van servir quan els interessa, cada quatre anys i pel que volen.
Es vota quan diuen, i molts són els que no veuen sentit a aquesta pírrica participació, les urnes amb les funcions matemàtiques que s’han dissenyat per governar-nos millor, com el senyor dels anells!
Votem, uns guanyen i altres perden, els que guanyen manaran quatre anys i els altres cridaran al seu teatre.

El resultat de les votacions representa a la societat, no entenc perquè el govern no el formen els resultats de les eleccions, uns silencien als altres, sols els donen dret a criticar i són “oposició”.
I si al govern hi entressin tots els que s’han votat?
Si són polítics: que facin política!
Que s’entenguin i que silenciïn als que no han guanyat!
Tots tenen dret a representar als que els han votat, però no cridant: simplement gestionant i governant.
Al nostre món hi ha projectes a 40 i 50 anys, sotmesos a modificacions segons el partit guanyador, no ho entenc!
Tenim també accions a poc temps que podrien requerir accions i consultes directes, no es fan o no es tenen en compte!
Hi ha sessions de control al govern, sovint són un pur teatre de preguntes negociades.
Perquè els ciutadans no podem fer preguntes a aquestes sessions? Hi ha eines per seleccionar preguntes i realitzar preguntes a aquestes sessions.
Un món nou requereix portes i cal·lus noves, no cadenats i forrellats d’antuvi!