jueves, 19 de noviembre de 2020

Mentides i pors

Mentides i pors

 Porto uns set anys de jubilat

Em considero dins d’aquells somiadors que vàrem iniciar la utilització de la informàtica, des del antics Comodores i PC’s, amb MSDOS i l’inic de Windows, bregant entre Microsoft i MAC.
Molts ja dèiem fa uns quants anys coses que ens han anat donat la raó.
La progressiva desaparició del paper, la lectura electrònica, el naixement d’una nova pedagogia i moltes altres idees, que encara eren als nostres somnis.
Contemplo amb una tristesa i dolor la situació actual. No és senzilla ni gens menys, però molts encara la fan més complexa, és un gran  èxit i un esforç ingent el tindre les escoles en funcionament, però això no nega les mancances i la pèrdua d’una oportunitat única: aprofitar la situació per treure’n un profit pel futur que vindrà, esperem molt aviat.
Durant l’espai de temps perdut, malgastat i vergonyós de l’estiu, esperant un miraculós turisme que amb el seu manà tornaria Espanya a la riquesa, l’ensenyament s’ha dedicat a programar un retorn a una escola impossible en temps de Covit, com si no passés res, tot calia que seguís igual!
En lloc de revisar continguts i programacions, enlloc de proporcionar les eines que calen al alumnes per un ensenyament possible, en gran mesura virtual, la programació s’ha centrat en els aspectes sanitaris, sense dedicar els esforços que calen a les noves situacions.
Tenen por?
A un ensenyament que contempli la utilització de eines i programes telemàtics, que comporti la creació de grups virtuals, de nous programes, de nous rols tutorials, d’una gestió de temps i continguts més d’acord amb els temps actuals.
Menteixen?
Diuen que l’ensenyament durant el confinament ha sigut un fracàs. Quines són les mesures que ho confirmen? On són les estadístiques? To t ha anat malament? 
Què volen?
Els del Poder parlen de la necessitat d’un salt tecnològic. Volen tindre-ho tot controlat i lligat, des dels professors fins les famílies
Perfecte.
Però l’escola és un dels motors, si l’aturen no rutllarà res!
Continguts, metodologies, recursos, i sobretot: transparència, democràcia i valentia.

sábado, 9 de mayo de 2020

Covit19

El Covit19  és un cigne negre?
Inesperat, rar, impredictible?, treien les idees de Nassim Taleb?
Els nostres historiadors, igual que molts antropòlegs i sociòlegs estan servint cafès, si pintessin alguna cosa, si es tinguessin en compte els coneixements històrics,possiblement les coses haguessin anat per altres camins.
Lo d’impredictible és força discutible, amb una mica de voluntat i intel·ligència possiblement les coses hagueren anat per altres camins.
Quina mena de bitxo és Covit19?
Ens fa mal, molt mal, quan ataca, quan malmet la salut de milers de ciutadans.
El veiem com un  virus d’entre 50 i 200 nm. Amb uns 30 k nucleòtids.
Com agent individual és petit, però segueix i segueix fins a destorçar-ho tot.
Com actua?
És un agent infecciós eficaç, ocasionant l’actual i temible pandèmia.
El podem veure com un agent intel·ligent, si mirem els milions d’individus que els formen, no com entitats individuals aïllades, sinó com un organisme intel·ligent, el veurem com un ésser que pot:
1.     Aprendre, originant mutacions i  fent que les millors progressin.
2.     Colonitzant  ambients diferents
3.     Amagar-se segons les condicions siguin millors per expandir-se
4.     Lluitar amb l’organisme humà que no el reconeix.
5.     Manifestar-se de molt diferents maneres segons l’hoste que ataca.
És doncs, un organisme intel·ligent!
No sé com pot jugar amb una de les nostres màquines intel·ligents com ara Watson o  Google, però m’agradarà veure que passa quan juguen contra Covit19

jueves, 20 de febrero de 2020

¿PIN?, NO, ¡PIM PAM PUM!

¿Quien quiere controlar? ¿Que quieren controlar?

Tienen miedo a la verdad, miedo al futuro.
Que los padres impidan que sus hijos aprendan.
No quieren que se cuestione lo que les gusta.
Que en las escuelas se den prácticas de tiro.
Vídeos y prácticas taurinas, de esgrima y lo que sea.
Una sola cadena de TV, pero eso sí: cadena.
¡Oreja y rabo al PIN!, es lo suyo.

Una escuela para el futuro

El mundo en que se mueven los estudiantes de hoy, no es el mismo en el que se diseñó lo que se les transmite.
Los contenidos se generaron cuando había una décima parte de los que hay hoy.
Se escribe y se publica más hoy en un sólo día, que lo que se hizo en todo el siglo XIX.
Vivimos en una Babel permanente, con nuevos signos, problemas, idiomas, descubrimientos y problemas.

¿Qué enseñamos y cómo aprenden?

Los estudiantes actuales aprenden desde múltiples sitios, de muchas maneras y muy diferentes de lo que pretendemos y queremos, 
El mundo es un aula abierta, móviles, TV, viajes... todo es una escuela para aprender y enseñar.
Todo lo que se enseña tiene su antítesis: geografía y turismo, historia y cine, solidaridad y lotería, sexo y pronografía. matemáticas y azar. Todos los contenidos tiene su doble en un sentido diverso y complementario, lo que se enseña y aprende enlas escuelas tiene su duplicado antitético en el mundo real.

Vacíos y más vacíos

Las escuelas están, muy a menudo, vacías de los contenidos que se presentan el mundo real.
Los docentes a menudo decimos que no sabemos para qué futuro enseñamos a nuestros alumnos, cierto, no sabemos cómo será el mañana, que oficios existirán y que mundo laboral tendrán los alumnos.
Pero sí debemos saber cómo es el mundo de hoy.
No debemos ignorar por dónde transitan los estudiantes.
Las aulas deberían estar imbuidas de presente, de futuro, inundadas de la riqueza y los problemas del pasado.
Por ejemplo: en el presente se debe enseñar qué es el juego, qué es la ludopatía y cómo se generan los conocimientos para que sean víctimas de ello, mostrar las trampas psicológicas. qué hay detrás del juego.
Por ejemplo: la pornografía se combate no ocultándola, mostrando qué es y qué engaños y negocios hay detras de la misma.
Un futuro con robots, ciudades inteligentes y problemas sociales, un futuro global. No se deben ocultar en las aulas.
Una historia global, vista desde muchos puntos de vista, arte, economía y violencia...

Precisamos una escuela vivo, lejos del control de cuatro visionarios retrógrados.