Prenem exemple!

París capital del món!

Quasi 200 països parlant del canvi climàtic.
Moltes hores de discussió.
Debats, interessos, confrontacions.
Al final han arribat a uns acords, que encara de mínims, són acords.

Què s'ha d'aprendre?

En primer lloc cal que tinguem present, especialment dins de la pedagogia, tant escolar com social, que no hi ha res senzill, ni tampoc impossible.
Que parlant la gent s'entén.
Cal aprendre que no hi ha no problemes senzills ni solucions màgiques.
Que els plantejaments extrems no tenen sentit, que són més fruit de la precipitació i la impulsivitat que de la realitat.
Cal veure que el nostre món cal que canviï, i que a més ho pot fer!

Qui ha d'aprendre?

Els nostres polítics, catalans i espanyols.
Porten temps sense mostrar públicament els seus acords.
Sembla que discuteixin que negociïn, que...
Però molts estem tips i farts de no saber quasi de va
Que si la CUP, que si el del Sí, que la culpa és del PP...
No són els nostres servidors!, almenys no sembla!
És complicat el nostre país que el Canvi climàtic?
És Espanya més inamovible que una roca?, com la de Giblatar?
Una Constitució que no es permet canviar des d'ella mateixa no ens serveix!
Un Futur nou, viu, modern i possible el necessitem
Un Partido Unico, com una majoria absoluta ens porte a no poder negociar, no ens porte enlloc més que a l'endarreriment i al desastre.

Que n'aprenguin els nostres polítics d'una vegada!