Després de l’aturada
d’estiu tornem-hi.
És curiós com
poden canviar certes percepcions de temps i hàbits.
Hi ha qui ha
passat un temps encara amb més estrès que durant el temps laboral, viatges,
festes, gresca...
Personalment
prefereixo gaudir del temps, una immersió en l’espai personal, en la tranquil·litat
i la percepció de la generositat de la natura i de la família, tot això permet
tornar a la ciutat amb noves percepcions.
Un dels aspectes
que més m’impacten en el retorn és la TV.
El darrer dia he
seguit , entre encuriosit i atònit, l’entrevista al “senyor” Rivera, les
cometes són pel seu paper. Com veu el món si percep la TV3 com un conjunt de
mentides?, quina percepció té de la realitat si veu ofenses a dojo?, com vol
governar si ho fa un dia?
Vist des del
retorn vacacional veig la TV com una invasió del meu espai privat, especialment
si no hi presto atenció i si consenteixo que s’ompli casa meva de fenòmens que
em són aliens.
L’entrevist amb
aquell em desperta unes sensacions terribles, veure que en nom de no sé què es
vol silenciar la majoria, em produeix un terrible calfred.
Segueixo veient
TV. Durant el mes d’agost la tele ha sigut el paradís del silenci, sols algunes
vegades connectant per veure que em deien que passava, alguna pel·lícula o trossets
de Netflix...
Com a resultat de
tot aquest garbuix em deixa un sentiment d’independència molt fort. Sento un
rebutj a la connexió en directe, no vull que entrin personatges que em són
aliens, m’imagino que passaria si algun dia aquestes sensacions les
comparteixen molts ciutadans, fi de la TV com l’emeten avui, fi de la
publicitat com la venen avui, m’imagino un altre món, més autèntic, silenciós i
lliure, el temps dirà!
