Crits d'independència!

Independent

Vull ser Independent, però, perquè se’m entengui cal que aclareixi uns quants punts.

Independent de qui?

Aquesta part pot ser la més fàcil de respondre, al menys en primer terme: cal ser independent d’aquells que ens neguen la llibertat de ser el que volem ser. Podríem dir d’aquelles que ens dominen, subjuguen, esclavitzen, enganyen, exploten, falsegen, i un grapat més de termes, tots negatius.

Alliberar-nos d’aquests és un lluita més o menys difícil i llarga, l’historia és una narració contínua de la lluita d’un que sotmeten i uns altres que senten sotmesos.

Catalunya, el nostre país, és un exemple.

La lluita contra els que sentim com negadors de la nostra llibertat, és un clar exemple de la nostra reivindicació d’Independència.

Independent de què?

Això és un nus, no és un punt!

Hi ha moltes coses que ens neguen la Independència.

Veig molts pobles oprimits per altres, molts que tenen clar el QUI, però no els es tan clar el QUÈ!

El dominador estableix el domini material sobre el dominat, estableix nusos difícils de desfer, ell mateix hi participa i, a llarg termini, és com una cinta de Moebius de la que és difícil de sortir fins que no es trenca.

El món actual es basa en un passat marcat per guerres, violències i explotacions, està construït per unes fronteres amb unes banderes que el limiten i uns exercits que posen uns límits, sovint gens clars, unes fronteres defensades i admeses per una comunitat Internacionals, amb més o menys consens.

El món que ens estan construint

Els que ens manen ens tenen por.

Por a un poder que neix i que no poden controlar.

Han vist com uns països es posen dins d’uns altres, i els fan la guitza, intervenen en les seves eleccions, els manipulen les opinions i el fan una munió de malifetes.

Ara no volen que els ciutadans de Catalunya votin.

Parlen d’unes lleis que són com les taules de Moisès, intocables!

Tenen por d’un futur que s’atansa, un futur on les urnes no tindran  més amo que el poble.

Diuen que el vot electrònic no és segur, entre uns i altres els poderosos ja s’encarreguen de que no ho sigui. Però ben aviat ho serà, malgrat ells.

Els estats centralitzats, monolítics, basats en la història, tenen els dies contats.

Els ciutadans no viuran en el teatre d’unes urnes de vidre, fràgils i senzilles, els ciutadans madurs en voldran unes més vives: on les consultes siguin més ràpides, on es pugui escollir entre diferents opcions.

El crit de Catalunya és un crit Universal, són molts el pobles, que demanen un altra mena d’estat, des de França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya i molts altres arreu del món, volen una altra cosa, l’Estat centralitzat, amo i senyor és d’un altre temps.

Ens volen construir un món lluny de tot això. En saben molt de fer-ho, tenen el poder, i el fan servir amb guerres, pors i religions per ensarronar els ciutadans de bona fe.

Mai havia sigut tan necessari com avui un Govern Global, les resistència a la Globalització són una mostra de les necessitats locals. Trump i el Brexit són un clar exemple de les residències a aquesta necessitat. Personalment crec que cal una des globalització per una nova Globalització, que tingui en compte les necessitats i la participació local, però crec que sols si es fa de manera democràtica s’assoliran nivells de convivència i llibertat, d’altra manera anem cap uns temps foscos, com mai han sigut!