Independent
Vull ser
Independent, però, perquè se’m entengui cal que aclareixi uns quants punts.
Independent de qui?
Aquesta part pot
ser la més fàcil de respondre, al menys en primer terme: cal ser independent d’aquells
que ens neguen la llibertat de ser el que volem ser. Podríem dir d’aquelles que
ens dominen, subjuguen, esclavitzen, enganyen, exploten, falsegen, i un grapat
més de termes, tots negatius.
Alliberar-nos d’aquests
és un lluita més o menys difícil i llarga, l’historia és una narració contínua
de la lluita d’un que sotmeten i uns altres que senten sotmesos.
Catalunya, el
nostre país, és un exemple.
La lluita contra
els que sentim com negadors de la nostra llibertat, és un clar exemple de la
nostra reivindicació d’Independència.
Independent de què?
Això és un nus, no
és un punt!
Hi ha moltes
coses que ens neguen la Independència.
Veig molts pobles
oprimits per altres, molts que tenen clar el QUI, però no els es tan clar el QUÈ!
El dominador
estableix el domini material sobre el dominat, estableix nusos difícils de
desfer, ell mateix hi participa i, a llarg termini, és com una cinta de Moebius
de la que és difícil de sortir fins que no es trenca.
El món actual es
basa en un passat marcat per guerres, violències i explotacions, està construït
per unes fronteres amb unes banderes que el limiten i uns exercits que posen
uns límits, sovint gens clars, unes fronteres defensades i admeses per una
comunitat Internacionals, amb més o menys consens.
El món que ens estan construint
Els que ens manen
ens tenen por.
Por a un poder
que neix i que no poden controlar.
Han vist com uns països
es posen dins d’uns altres, i els fan la guitza, intervenen en les seves eleccions,
els manipulen les opinions i el fan una munió de malifetes.
Ara no volen que
els ciutadans de Catalunya votin.
Parlen d’unes
lleis que són com les taules de Moisès, intocables!
Tenen por d’un
futur que s’atansa, un futur on les urnes no tindran més amo que el poble.
Diuen que el vot
electrònic no és segur, entre uns i altres els poderosos ja s’encarreguen de
que no ho sigui. Però ben aviat ho serà, malgrat ells.
Els estats
centralitzats, monolítics, basats en la història, tenen els dies contats.
Els ciutadans no viuran
en el teatre d’unes urnes de vidre, fràgils i senzilles, els ciutadans madurs en
voldran unes més vives: on les consultes siguin més ràpides, on es pugui
escollir entre diferents opcions.
El crit de
Catalunya és un crit Universal, són molts el pobles, que demanen un altra mena
d’estat, des de França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya i molts altres arreu del
món, volen una altra cosa, l’Estat centralitzat, amo i senyor és d’un altre
temps.
Ens volen
construir un món lluny de tot això. En saben molt de fer-ho, tenen el poder, i
el fan servir amb guerres, pors i religions per ensarronar els ciutadans de
bona fe.
Mai havia sigut
tan necessari com avui un Govern Global, les resistència a la Globalització són
una mostra de les necessitats locals. Trump i el Brexit són un clar exemple de
les residències a aquesta necessitat. Personalment crec que cal una des
globalització per una nova Globalització, que tingui en compte les necessitats
i la participació local, però crec que sols si es fa de manera democràtica s’assoliran
nivells de convivència i llibertat, d’altra manera anem cap uns temps foscos,
com mai han sigut!
